Aller au contenu

Manuel Ardit

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.
Manuel Ardit i Lucas
une illustration sous licence libre serait bienvenue
Biographie
Naissance
Décès
Voir et modifier les données sur Wikidata (à 72 ans)
Activités
Autres informations
A travaillé pour
Membre de

Manuel Ardit i Lucas (Valence, 2 décembre 1941 - ibidem, 8 décembre 2013) est un historien et professeur d'université espagnol spécialiste du Pays valencien.

Il naît à Valence le 2 décembre 1941[1].

Au cours de ses études dans les années 1960, il milite dans l'opposition valencianiste clandestine au franquisme dans le Partit Socialista Valencià[1].

Il obtient un doctorat en géographie et en histoire en 1975[2]. Il est enseignant au lycée (au début des années 1970, il est directeur du lycée de Carlet[3]), puis à l'UNED et enfin à l'université de Valence en tant que professeur émérite d'histoire moderne [4],[5]. Il dirige un temps le service de publications de cette dernière université[6].

Spécialiste de l'Ancien Régime et de la tévolution libérale au Pays valencien, il publie plusieurs articles et livres sur cette question, dont Revolución liberal y revuelta campesina (1977)[2]. Il travaille également sur l'érasmisme valencien, le commerce avec l'Amérique coloniale ou la démographie historique dans des ouvrages tels que La Inquisició al País Valencià (1970), Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna (1992), lEs homes i la terra del País Valencià: segles XVI -XVIII (1993, en 2 volumes)[6] et Creixement econòmic i conflicte social (2004)[5]. Il collabore et dirige plusieurs ouvrages de synthèse collectifs : Història dels Països Catalans (1980), Història del País Valencià (1990), Crisi i modernització al País Valencià (1975) et Familia y estructuras familiares en Cataluña y en el País Valenciano (1995, avec Joan S. Bernat)[6],[7].

Il est membre de l'Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI)[5] et de la section historico-archéologique de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) entre 1992 et 2013[6],[2]. Il dirige également la revue Afers à partir du décès de Sebastià Garcia Martínez en 1986[8],[5] et est membre du conseil d'administration de la revue Catalan Historical Review, de l'IEC[4].

Il prend sa retraite universitaire en 2012[1].

Il meurt le 8 décembre 2013 à Valence[2].

Au mois de juillet suivant, sa famille fait don d'une partie de sa bibliothèque à l'archive municipale de Dénia[9].

Notes et références

[modifier | modifier le code]

(ca) Cet article est partiellement ou en totalité issu de la page de Wikipédia en catalan intitulée « Manuel Ardit i Lucas » (voir la liste des auteurs).

  1. a b et c (ca) Josep Vall i Segura, « Manuel Ardit i Lucas » Accès libre, sur Memòria Valencianista, Fundació Josep Pla (consulté le )
  2. a b c et d « Mor Manuel Ardit i Lucas, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC », sur IEC.cat, 8 de desembre 2013 (consulté le )
  3. (ca) Xavier Serra, Biografies parcials, vol. 1 : Els 70 al País Valencià, Catarroja, Editorial Afers, , 217 p. (ISBN 978-84-16260-19-5), p. 22-23
  4. a et b « Mor als 72 anys l'historiador valencià i membre de l'IEC Manuel Ardit », sur Ara.cat, 9 de desembre 2013 (consulté le )
  5. a b c et d Viadel 2012, p. 298.
  6. a b c et d (ca) « Manuel Ardit », Gran Enciclopèdia Catalana, sur enciclopedia.cat, Barcelone, Edicions 62.
  7. Viadel 2012, p. 298-299.
  8. (ca) Francesc Martínez Sanchis (préf. Joan Manuel Tresserras (es)), Premsa valencianista: Repressió, resistència cultural i represa democràtica, Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat Jaume I - Universitat de València, coll. « aldea global » (no 36), , 735 p. (ISBN 978-84-490-6089-2, 978-84-16356-65-2 et 978-84-370-9946-0, DOI 10.7203/PUV-ALG-9946-0), loc. 2882
  9. (es) « La familia del historiador Manuel Ardit dona parte de su biblioteca al Arxiu Municipal de Dénia », El Periódico,‎ (lire en ligne Accès libre, consulté le )

Bibliographie

[modifier | modifier le code]
  • (ca) Francesc Viadel, Valencianisme : L’aportació positiva, Valence, PUV, , 453 p. (ISBN 978-84-370-8820-4), p. 298-299

Liens externes

[modifier | modifier le code]